Justicia nº7

Un reduït grup de maçons va crear la lògia Justícia l'any 1983, en el si de la GLSE. Els seus fundadors van ser homes majors, gairebé tots comptaven més de 70 anys a la seva esquena, havien lluitat en el bàndol republicà durant la guerra civil i després del seu exili van tornar a Espanya amb una visió global, no partidista i més ideològica que política del treball maçònic.Els principals fundadors de Justícia van ser:. 

Rafael Vilaplana Fuentes: primer Gran Maestre de l'obediència i també el primer sobirà Gran Comendador del Suprem Consell del grau 33. Figura molt reconeguda pel Gran Orient de França, el seu nom simbòlic era Bolívar.

Olegario Pachón Núñez: Orador de Minerva -Lleialtat abans de fundar Justícia. Havia estat comandant del batalló Pió Sopeña de la CNT. El seu nom simbòlic era Proudhom.

Joan Nocolau Pi: va ser un altre reconegut republicà. Va estar en l'intent de Maciá a Prats de Molió. També era membre de l'obediència del Dret Humà. La seva dona d'origen belga, va ser qui li va introduir en la Maçoneria. El seu nom simbòlic era Torrelles.

Mario Martínez: va ser el segon V.·.M.·. que va tenir Justícia, era conegut per la seva dedicació a la política perquè va ser un destacat socialista.

Joseph Llansó Simó: excombatent i mutilat de guerra, va estar exiliat a França i allí va ser V.·.M.·. de la Lògia Els Enfants de Gergovie. Amb aquesta lògia, Justícia va establir una forta relació i agermanament que va durar alguns anys. Llansó Simó va ser el primer V.·.M.·. de la Lògia Justícia.

L'any 1992, es va iniciar en la R.·.L.·. Justícia la primera dona de la GLSE, la nostra benvolguda germana Pepita, Josefina Saló Ramell, simbòlic Ruth. La nostra Lògia es va convertir així en el primer taller mixt de l'Obediència.

En 1994 la Lògia Justícia es germana amb la Lògia Le réveil du Quercy, en l'O.·. de Moissac, del Gran Orient de França. Una altra lògia amb la qual Justícia manté estrets contactes és Eos, a l'O.·. de Bari, de la Gran Lògia d'Itàlia.

Els elements que defineixen actualment la identitat de la nostra Lògia són el desig de globalitat filosòfica, un clar progressisme ideològic i l'assumpció de la mixticitat com un plantejament irrenunciable per a interpretar el món i fer el treball maçònic.