Porta de Denderah nº84

1 - SOBIRANIA i HISTORIA

La R.L. Porta de Denderah és una Lògia, lliure i sobirana a l’Orient de Barcelona, que des del 2015, treballava els rituals de R. Ambelain sota els auspicis de la obediència, Lògies Maçòniques Mare Nostrum. A l’any 2018 sol·licita la seva incorporació a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) per a poder treballar el Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm (RAPMM) de forma regular dins una Obediència lliberal i igualitària.

Gràcies a la gestió del seu Sereníssim Gran Mestre Xavier Molina, la GLSE obté la patent per als graus blaus del RAPMM del Gran Orient de França, i al 2019 la R. L. Porta de Denderah s’inscriu en el registre de Lògies de la GLSE amb el número 84, sent la primera Lògia de l’Obediència que treballa el Ritu Antic i Primitiu de Memfis-Misraïm.

La R. L. Porta de Denderah núm. 84 manté la voluntat d’establir vincles fraternals d’amistat, col·laboració i reciprocitat amb aquelles associacions, lògies i moviments afins als seus objectius fundacionals, sempre i quant aquestes no limitessin el caràcter sobirà de la lògia i sempre que estiguessin en conformitat amb allò que estipulen els reglaments generals de la obediència i el seu districte territorial.

2- JURISDICCIÓ

La R.L. Porta de Denderah té una clara vocació universal i fa seu el principi:

“Pensa global i actua local”

Exercint principalment la seva actuació a Barcelona i al principat de Catalunya, sota els auspicis de la Gran Lògia de Catalunya i Balears (GLCB) districte de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola (GLSE) no té altre voluntat que la d’aprofundir en el vincle fraternal existent entre tots els indrets dels Països Catalans, el conjunt de la península Iberica, la Mediterrània, Europa i el Món sencer.

Reconeixem i defensem el dret d'autodeterminació de tots els pobles del món, d'acord amb el que estableixen els Pactes Internacionals dels Drets Humans, aprovats per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 16 de desembre de 1966. Així doncs per radicalitat democràtica, reconeixem i defensem el dret de qualsevol poble a constituir-se políticament en la forma que els seus ciutadans decideixin, de forma lliure i democràtica, sense ingerència de cap entitat aliena a la voluntat de la seva sobirania popular.

3 - IDIOMA

L’idioma vehicular, oficial i ritual de la R.L. Porta de Denderah núm. 84 , és el català. Tan mateix, en cap cas es menystindrà la possibilitat de que cadascú individualment pugui fer servir per expressar-se i per el seus treballs orals o escrits, la llengua castellana.

4 – OBJECTIUS

L’objectiu de la R.L. Porta de Denderah es la de facilitar un marc de treball òptim on desenvolupar els diferents aspectes del ésser humà d’una forma integral. En aquest sentit els nostres treballs, investigacions, estudis i pràctiques estan orientats a la integració del pensar, el sentir i l’actuar, (la saviesa, la bellesa i la força) d’una forma harmònica i profunda, de manera que permeti una integració saludable entre cos, ànima i esperit, com a base pel despertar a la consciència universal.

Les pràctiques i ensenyaments que proposem volem conformar un corpus coherent, ordenant i progressiu que permeti un descobriment lliure i personal de l’art i la ciència espiritual, fonamentat en la tradició, tant occidental com oriental, des d’una perspectiva completament a dogmàtica integral i contemporània.

5 - MÈTODE MAÇÒNIC

Per fer-ho ens dotem de la estructura i mètode maçònics, mantenint el llegat del que som depositaris, a l’hora que desenvolupem les pertinents adequacions a les necessitats de recerca espiritual dels nostres temps.

La R.L. Porta de Denderah proclama, en especial, la igualtat de drets i condicions entre dones i homes i, per tant, es constitueix en Lògia mixta, sense cap limitació. I no farà cap mena de discriminació per motius de classe social, gènere, orientació sexual, origen ètnic, nacionalitat o religió.

Els nostres treballs giren entorn de l’art de la construcció del Temple de la Humanitat. Un Temple lliure de sacerdots intermediaris entre l’individuo i la totalitat, lliure de dogmes de cap mena, ni d’obediències a ningú que no sigui el propi esperit, i sense altres limitacions que la de la pròpia metodologia de treball que ens proposem.

Una de les característiques de les escoles iniciàtiques tradicionals és la d’un líder (sacerdot, guru...) que fa d’intermediari entre l’adepte i l’experiència. Agraït profundament les seves aportacions al llarg de la historia, el nostre propòsit és treballar des d’una direcció col·legiada dels misteris de manera que ens permeti una aproximació al nivell de les nostres capacitats de coneixement i percepció real.

Fugim de suposades jerarquies visibles o invisibles i d’altres directrius o fantasies de cap tipus, tot i no ignorar per això, l’experiència dels àmbits intuïtius i suprasensibles. Aquest és un dels reptes de contemporaneïtat del nostre propòsit iniciàtic.

Una de les característiques fonamentals que recollim de la tradició maçònica és la del lliure pensament, persones lliures, lliurement associades per a dur a terme tasques lliures. Sense oblidar que aquesta llibertat en cap cas pot indicar manca de direcció ni d’estricte metodologia, ja que sense objectius i determinació cap llibertat pot ser assolida.

6 - LLIURE PENSAMENT

La R.L. Porta de Denderah no dona una interpretació dogmàtica dels símbols i no determina el seu significat, ja que reconeix a cada membre la més absoluta llibertat de pensament i de consciència per esbrinar-ho mitjançant la seva pròpia recerca de la veritat i de donar testimoniatge davant dels altres d'allò que, personalment, ha pogut deduir del seu estudi i experiència, sense mai pretendre imposar aquesta interpretació als altres.

7 - POLÍTICA I RELIGIÓ

La R.L. Porta de Denderah és una associació totalment desvinculada dels partits polítics, de les organitzacions religioses, o d’associacions o fundacions que hi poguessin estar vinculades.

Els nostres treballs sobren “A la Glòria del Sublim Arquitecte dels Mons” i al “Progrés de la Humanitat”, i com a aclamació tenim la triple divisa “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”, el que conforma ja de per si tota un declaració de principis, oberta a tots els corrents polítics i religiosos que comparteixin aquets fins.

El Sublim Arquitecte dels Mons característic del nostre Ritu i anàleg al més generalitzat “Gran Arquitecte de l’Univers”, fa referencia a la intel·ligència generadora de l’existència, sense cap intent de definir-ne la seva essència final, podent ser observada des d’una perspectiva teista, panenteista, monoteista, politeista, personalista, impersonalista, o no dualista, per posar alguns exemples.

Tanmateix, en consonància amb el sentir del hermetisme, característic del Ritu Egipci, entenem que el mon físic és un reflex, condensació o cosificació del món espiritual. Es en aquest sentit que els practicants del Ritu Antic i Primitiu de Memfis - Misraïm no podem considerar-nos ni materialistes ni ateus.

El progrés de la Humanitat és un altre concepte estretament vinculat a la tradició maçònica que es refereix a la capacitat de desenvolupament de l’ésser humà i del servei al conjunt de la societat en el seu progrés compartit. Per tant als nostres treballs tenen una clara orientació progressista que ens emparenta amb la tradició republicana, democràtica i participativa en el be comú, en aquest sentit, cerquem la sobirania personal en el marc d’una responsabilitat social en equilibri amb la natura, plantejaments oposats a les dictadures, monarquies i tota forma d’autarquia.

Llibertat, igualtat, fraternitat Aquesta aclamació és la nostra triple divisa. Entenem que es refereix a tres aspectes fonamentals, no només d’un camí de perfeccionament personal, si no de tres aspectes insubstituïbles de la vida social, que correctament compresos i coordinats poden arribar a constituir els pilars fonamentals d’una societat que porti els ideals republicans a un nou estadi evolutiu del progres de la humanitat.

En primer lloc tenim la llibertat, que és un anhel intrínsec de tota individualitat i alhora, de tota comunitat, que es veu condicionada per elements aliens a la seva pròpia determinació. És el dret de cada individu i de cada societat a cercar de forma autònoma el seu propi camí, de desenvolupar el lliure pensament, el lliure sentiment i la lliure acció. En última instància, d’alliberar-se de la seves pròpies màscares, per retrobar-se amb el sí mateix Real.

A aquest procés de recerca cal situar-lo en l’àmbit cultural, a on tots els aspectes del coneixement, científic, religiós, artístic, educatiu i sanitari tinguin la llibertat de desenvolupar-se aliens a ingerències d’orientació política i d’interessos econòmics.

Confiar en la pròpia capacitat d’elecció, d’orientació i de gestió a les persones implicades en cada àmbit és l’única opció per a possibilitar un desenvolupament veritablement lliure dels impulsos evolutius de l’home. És el que podem anomenar la llibertat en l’àmbit cultural.

D’altra banda, la llibertat d’associació de cada individu i de cada societat, només és possible des del reconeixement de la mútua sobirania, de la pròpia autonomia en relació a l’autonomia de l’altre. Tal i com resa la coneguda dita llibertària, “La llibertat d’un, acaba a on comença la de l’atri”.

Aquí comença la igualtat, l’àmbit jurídic. Tots tenim els mateixos drets i deures davant la llei. Per tant, no hi pot haver discriminació ni privilegis hereditaris, de conquesta, de casta, origen, raça, sexe, religió, ideologia, morfologia o capacitat adquisitiva... La igualtat davant la llei en cap cas ha de suposar cap mena d’uniformitat, ja que atemptaria de forma directa sobre el principi de llibertat, sobre el dret a la diversitat. En aquest sentit el concepte d’igualtat ha de tenir com a fonament l’equitat, ja que les lleis són iguals per a tothom i s’han d’aplicar en funció de les capacitats, possibilitats i circumstàncies de cada cas.

Per això la fraternitat en l’àmbit econòmic és fonamental. Sense una distribució solidaria dels béns materials i temporals no és possible la igualtat i per tant, no hi ha llibertat. L’economia s’ha de regir pel principi fraternal del bé comú, que en cap cas ha de limitar la llibertat d’elecció. Un cop més no es tracta que tothom tingui el mateix, si no que es puguin oferir de forma solidària i equitativa les oportunitats pel desenvolupament de les pròpies iniciatives individuals i col·lectives en benefici de la humanitat i per tant, del planeta del que formem part.

Un dels problemes que ens trobem en la actualitat és la tergiversació generalitzada del conceptes, en concret d’aquests, ja que la llibertat la trobem en l’economia (capitalisme, neo-liberalisme), la igualtat en l’àmbit cultural (materialisme uniformista) i la fraternitat en el món jurídic (amiguisme institucional).

És el nostre propòsit repensar-ho tot i reivindicar amb fermesa aquesta triple divisa en el seu just valor.